La traducció assistida per ordinador Catàlegs, manuals tècnics, formularis, balanços, informes financers i d'auditoria, són alguns exemples de textos complicats i amb molta repetició interna, als quals cal afegir la tasca tediosa de copiar xifres i codis complicats. Però afortunadament, existeixen eines que li estalvien al traductor haver de copiar números, codis, noms propis, etc., i haver de recordar com havia traduït una mateixa frase anteriorment. No, no estem parlant de traducció automàtica. Se suposa que la traducció automàtica (T.A.) consisteix en un programa en el qual s'introdueix un original que surt traduït. És cert, surt traduït, però el que surt és tan inintel·ligible que de vegades no es pot ni corregir. Per a aquests programes, el més fàcil de traduir són els manuals d'instruccions. Són textos senzills, de frases curtes amb subjecte i predicat, ben delimitades i senyalitzades (sempre que no hi hagi errates ni grans ambigüetats). No hi ha d'haver-hi gaire cosa per "entendre" perquè la màquina ho tradueixi, tot i que és fàcil que faci la relliscada de traduir, per exemple, “earphone jack” (“connector de l'auricular”) per “gat de l'audífon”. Hi ha alguns programes força avançats, però de moment no poden substituir el traductor professional a l'hora de comprendre (i sovint corregir) l'original. Se suposa que la traducció és el procés de passar d'una llengua a una altra un contingut o missatge, respectant o adaptant en la mesura del possible la forma. Els programes de T.A. no només no comprenen res del missatge, sinó que en calquen la forma, raó per la qual gairebé mai l'encerten. Davant d'aquest panorama, les anomenades "memòries de traducció" (M.T.) són les eines informàtiques que més automatitzen la traducció i les més útils, perquè deixen en mans del traductor la part creativa i es limiten a recordar-li com s'ha traduït anteriorment un paràgraf igual o molt similar. En una M.T., el traductor tradueix sobreescrivint la frase original. Amb la sobreescriptura s'estalvia de copiar números, noms propis i codis complicats. La M.T. memoritza aquest parell de frases per tal de "recordar-lo" més endavant o en un altre text. Quan es troba amb una frase igual o gairebé igual, proposa immediatament la traducció validada en el seu moment pel traductor. Un bon programa de M.T. fins i tot pot modificar la traducció proposada i adaptar-la quan els canvis respecte a la frase inicial es limiten a números o noms propis. El traductor sempre haurà de donar el seu vist-i-plau a aquests suggeriments (però s'estalviarà de tornar-los a escriure). El treball extra que suposa crear la memòria de traducció, és a dir, fer la primera traducció amb un M.T., es veu compensat amb les posteriors actualitzacions del document. Perquè, això sí, la creació de la memòria, treballar amb aquests programes i anar creant parells de frases, és una tasca força dura i lenta. Les M.T. són, sobretot, una inversió de futur. Són adequades per a catàlegs i manuals molt repetitius en el mateix text, i que estan subjectes a actualitzacions periòdiques. Els programes més extesos en el mercat són Trados, Transit, XSDL i Déjà Vu. A eurolink fem servir sobretot Déjà Vu, perquè és el més potent i més versàtil, atès que reconeix les darreres versions dels programes més coneguts, i pot treballar amb els formats de pràcticament totes les altres M.T. QUINS AVANTATGES SUPOSEN LES M.T. PER AL CLIENT? Amb les M.T. lliurem les traduccions:
El termini de lliurament no varia, tot i que si hi ha moltes repeticions es pot reduir. De tota manera, cal tenir en compte que la preparació prèvia també consumeix un bon temps. Quan el que es vol és actualitzar un document traduït prèviament amb una M.T., no només es manté l'estil i la terminologia, sinó que es detecten de seguida els canvis respecte a la versió anterior, i el resultat final s'obté en un temps considerablement menor. QUINS SÓN ELS REQUISITS NECESSARIS PER FER UN BON ÚS D'UNA M.T.?
Per tal que sigui realment rendible, cal que l'original s'hagi redactat aprofitant bé les funcions bàsiques del programa de tractament de textos, i tenint en compte que aquest original s'haurà de traduir. Si, a més, sabem que es traduirà amb una M.T., es poden tenir en compte els aspectes de repetitivitat (uniformitat de format: dues frases que són idèntiques, si una està en negreta o cursiva i l'altra no, ja no són idèntiques). I tornem a un dels principis fonamentals d'una bona traducció: la necessària col·laboració del client. Per aconseguir una bona traducció (vegeu les instruccions per als clients) cal saber el què, com, quan i per a qui o per què d'una traducció. Cal poder accedir a informació addicional, i cal que l'original sigui bo i definitiu. |